Clara Luna 

“Jo no sé si jo m’interesso per la música o és la música la que m’atrapa a mi. Crec que un músic fa de filtre de la música que existeix en un algun lloc i t’utilitza per mostrar-se als altres”.

La Clara Luna va néixer a Barcelona l’any 1980, al barri del Guinardó, en una casa que els seus pares omplien de música els caps de setmana. “A casa hi havia de tot, el meu pare posava copla, després la meva mare sardanes, cançons de Nadal cubanes, música clàssica, jazz… hi ha tot un bagatge musical dins del meu disc dur que surt d’aquells primers anys”. La Clara va demanar un piano per Reis amb només cinc anys. Li van portar un professor particular que, al veure les seves aptituds, va recomanar als seus pares que la portessin al Conservatori de Música de Barcelona.

Anys al Conservatori: “Vaig tenir la sort d’estudiar amb la Mercè Molero, una de les millors, es dedicava a la música amb passió, ganes i amb tot el respecte del món”

La Clara va estudiar el grau mig del Plà 66 de piano clàssic amb la Mercè Molero i en Ramon Coll, formant-se com a intèrpret de piano i picant l’ullet a la música contemporània, treballant, entre d’altres, amb l’Albert Sardà i la Ludovica Mosca. Va gaudir fent el seu examen de vuitè i els professors van reconèixer que feia anys que no s’ho passaven tan bé. “Em va agradar que em diguessin això, jo és el que n’espero de la música, que no la controlis, que flueixi”.

Canvi de registre: “Acabava d’acabar una part de la carrera de piano, i em qüestionava si m’hi volia dedicar. Però em cridava més començar a descobrir la música moderna, el jazz i cantar”

La cantant va compaginar l’últim any de vuitè de piano amb els primers contactes amb la música moderna. Va entrar al Taller de Músics fent jazz, veu i piano. Tot i que el piano clàssic no el volia deixar, rebia classes esporàdiques de la mà del pianista brasiler Luiz de Moura Castro que la va encoratjar a seguir el seu instint. Li va deixar també moltes partitures del Brasil i d’altres compositors sud-americans, que a poc a poc atraparien a la cantant que continuava introduint-se en el món del jazz, estudiant amb professors que li oferien eines per expressar-se a través de la veu i les harmonies modernes, com són Anna Finger, Xavi Maureta, Jorge Rossy o Pere Arguimbau. També va rebre màster classes en diversos seminaris de Luciana Souza, Claudia Acuña, Michele Weir, Dick Oatts, Seamus Blake o Bill Steward. S’interessa durant aquells anys per les diferents tècniques vocals, com el Voice Craft, que treballa amb Viv Manning i Helen Rowson, i el Somathic VocieWork, amb Jeannie LoVettri i Theo Bleckmann. La cantant, inquieta, sempre buscant ampliar coneixements, treballa amb Franco Fussi i Mònica Miralles.

Lunar Project: “Va ser el primer cop que construïa alguna cosa meva. Quan miro cap enrere estic molt orgullosa que el meu primer disc fos música meva original”

Va tenir l’oportunitat de treballar amb gent com Bobby McFerrin amb l’Ensemble vocal del Taller de Músics ( Festival de Jazz de Barcelona 2002), amb Joan Albert Amargós (Festival de Músiques de la Mediterrània 2005). També de participar a la Original Jazz Orquestra del Taller durant 4 anys sota la batuta de Vicens Martín, i de cantar amb la Girona Jazz Project amb en Perico Sambeat com a director. Tanmateix va treballar sota les ordres del coreògraf David Campos, en l’espectale “En Clau de Jazz”.

Al 2005, la Clara forma el seu primer grup amb altres companys del Taller, Lunar Project, on comença a composar temes originals seus, i queden semifinalistes del concurs de Jazz Sala Montjuïc, fet que fa que New Mood Jazz s’interessi per enregistrar el seu primer cd “Lunar Project, Supernova” (New Mood Jazz, 2007). La Clara lidera aquest projecte durant més de tres anys, donant-se a conèixer dins del circuit de jazz, actuant en cicles i festivals com el Festival Internacional de Jazz Heineken de Canàries, i són guardonats amb el Premi Enderrock a la Millor Proposta de l’any 2007.

Buscant un camí propi: “vaig pensar que ja havia aconseguit eines suficients de les escoles i que a partir d’aquell moment les aniria a buscar jo mateixa”

La Clara Luna va trencar ens aquells anys els vincles amb les escoles, decidint-se a buscar ella mateixa nous camins per la seva música. La recerca es va aturar dues vegades al Brasil. “Anava a molts concerts, parlava amb els músics… vaig descobrir una altra manera de viure la música, menys racional del que jo havia après. Allà la música està a tot arreu i veure tot això em desvinculava encara més dels conservatoris. Encara recordo veure uns nens que sortien de l’escola, només veure el swing amb el que caminaven… com no han de fer bona música després?”

New York y Coleing Porter: “Nova York és energia pura 24 hores. Qualsevol expressió artística allà es multiplica. Vaig tornar amb mires més àmplies. I amb extra de confiança després de les ‘jams sessions’ fetes amb uns músics brutals”.

L’any 2009 decideix anar a fer una estada a la ciutat de Nova York, on estudia amb músics de la talla de Steve Coleman, David Berckmann, Theo Bleckmann i Jeannie LoVettri. S’empapa tot el que pot de l’energia d’aquesta ciutat, que decideix anar visitant de tant en tant, ja que coneix al contrabaixista madrileny afincat a Nova York, Javier Moreno, amb el que comparteix un projecte on uneixen les seves músiques i exploren les diferents sonoritats que es viuen a les dues bandes de l’Atlàntic . Quan torna a Barcelona enregistra el seu segon cd, en companyia de Xavi Maureta i creen l’espectacle “Coleing Porter”, com a tribut a la música d’aquest gran compositor, fent arranjaments on decideixen experimentar amb instruments que no són exactament jazzístics -com ara la serra, que en el disc toca en Pepino Pascual-, i busquen nous colors i textures per una música que és creada per als musicals de Broadway, però que “com tota la música, si és tractada amb respecte i estima, pot transgredir les lleis de l’espai i el temps i sentir-se de tot arreu”. En el disc hi ha una mica de tanguillo, amalgames, delicadesa, energia, senzillesa… amb col·laboradors d’excepció com Jordi Bonell, Adam Kolker, Pepino Pascual i Martí Serra.

La Barcelona de la Clara

A Barcelona ha treballat amb músics com Gemma Abrié, Nadia Basurto, Arecio Smith, Santi Careta, Jose Alberto Medina, Abel Boquera, Roger Más, Carlos Falanga, Laia Fortià, Clara Peya, Marco Mezquida i molts d’altres. Músics de la seva generació que, com ella, estan decidits a fer de la seva música una via d’expressió inconformista, que vol experimentar, crear, i seguir transformant la realitat musical del país.

D’altra banda també ha participat en formacions més reduïdes com el duo de guitarra i veu amb el guitarrista Albert Vila. Aquest projecte l’ha obligada a treballar la veu d’una manera diferent. “La proximitat íntima amb l’altre instrument fa que de sobte tots dos adquireixin uns altres rols, tos dos sols fan melodies, ritmes, harmonies i espais de silenci i expliquen històries”. Històries que han enregistrat en el seu cd “Moments”.

Actualment

Després de 10 anys de professionalitat en el sector, les seves inesgotables inquietuds la porten a recollir les seves visions de la música en un nou projecte, el més personal fins al moment, on es despulla per ensenyar qui és i què pensa Clara Luna, com sent i com s’emociona, com juga i deixa que la música passi per dins seu i surti en forma de composicions originals i algunes versions de temes que han estat claus en algun moment de la seva vida. I no deixa de treballar en nous projectes que miren cada cop més endins, en una recerca d’una essència pròpia que la cantant s’exigeix cada vegada més.

“El jazz ha estat el meu vehicle per expressar-me fins ara, com abans ho havia estat el piano. Són maneres de donar-li forma a les meves necessitats artístiques. Però, en realitat, és igual com es digui la meva música estèticament. M’agrada descobrir. La meva manera d’entendre la vida és a través de la música i és el millor que puc oferir”.